assentares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.sənˈta.ɾəs/, occidental /a.senˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

assentares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de assentar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb assentar

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sen·ta·res (4)
• Anagrames: assentar-se, asserenats, assestaren, enartasses

Català antic

Verb

assentares

1. segona persona singular (tu) del passat de assentar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de assentar