asseure

Potser volíeu: asseuré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈsɛw.ɾə/^ⓘ, occidental /aˈsɛw.ɾe/
• Rimes: -ɛwɾe
• Etimologia: Del llatí vulgar *assedēre, de assīdere, segle XIII.

Verb

asseure trans., pron. ‎(pronominal asseure's)

1. Col·locar algú sobre un seient amb el cos descansant sobre les natges.
2. (pronominal) Posar-se a seure.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades i vocal antihiàtica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	asseure			haver assegut
gerundi	asseient			havent assegut
	asseent						val
participi	assegut, asseguda, asseguts, assegudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assec	asseus	asseu	asseiem	asseieu	asseuen
				asseem	asseeu		val
				asseim	asseis		bal
imperfet	asseia	asseies	asseia	assèiem	assèieu	asseien
				asséiem	asséieu		val
passat simple	asseguí	assegueres	assegué	asseguérem	asseguéreu	assegueren
futur	asseuré	asseuràs	asseurà	asseurem	asseureu	asseuran
condicional	asseuria	asseuries	asseuria	asseuríem	asseuríeu	asseurien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assegui	asseguis	assegui	asseguem	assegueu	asseguin
	assega	assegues	assega			asseguen	occ, bal
imperfet	assegués	asseguessis	assegués	asseguéssim	asseguéssiu	asseguessin
		asseguesses		asseguéssem	asseguésseu	asseguessen
	asseguera	assegueres	asseguera	asseguérem	asseguéreu	assegueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	asseu	assegui	asseguem	asseieu	asseguin
	–				asseis		bal
	–		assega			asseguen	occ, bal
	–				asseeu		val

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	asseguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	asseïva	asseïves	asseïva	asseívem	asseíveu	asseïven	n-occ
				asseívom	asseívou		n-occ
	asseieva	asseieves	asseieva	asseiévem	asseiéveu	asseieven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		assegos	assego				centr, n-occ
				assegam	assegau		occ
imperfet	asseiés	asseiesses	asseiés	asseiéssem	asseiésseu	asseiessen	centr
	asseguessa			asseguéssom	asseguéssou		n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... assegut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... asseure
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... assegut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... assegut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... assegut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... assegut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... asseure
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... assegut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... assegut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... assegut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: assec, asseu, asseiem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Sinònims

• acomodar, fer seure, posar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sit down ^(en)
• Castellà: sentar ^(es)
• Francès: asseoir ^(fr)
• Llengua de signes catalana: SEURE ^(csc)
• Occità: assetar ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·seu·re (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: asseure

Català antic

Verb

asseure

1. seure

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	asseure
gerundi	asseguent
	assiguent
	asseent
participi	assegut
	assigut
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	assech	asseus	asseu	asseym	asseyts	asseuen
		assius	assiu		asseys	asseen
						assien
imperfet	assehia	assehies	assehia	assehíem	assehíets	assehien
	asseya	asseyes	asseya	assèyem	assehíeu	asseyen
					assèyets
					assèyeu
passat simple	assech	asseguist	assech	asseguem	assegués	assegren
		assegueres	assegué	asseguérem	asseguérets	assegueren
			assigué	assiguem	asseguéreu	assigueren
				assiguérem	assigués
					assiguérets
					assiguéreu
futur	asseuré	asseuràs	asseurà	asseurem	asseurets	asseuran
	assiuré	assiuràs	assiurà	assiurem	asseureu	assiuran
					assiurets
					assiureu
condicional	asseuria	asseuries	asseuria	asseuríem	asseuríets	asseurien
	assiuria	assiuries	assiuria	assiuríem	asseuríeu	assiurien
					assiuríets
					assiuríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	assega	assegues	assega	assegam	assegats	asseguen
	assiga	assigues		asseguem	assegau	assiguen
				assigam	asseguets
				assiguem	assegueu
					assigats
					assigau
					assiguets
					assigueu
imperfet	assegués	asseguesses	assegués	asseguéssem	asseguéssets	asseguessen
	asseguera	assegueres	asseguera	asseguérem	asseguésseu	assegueren
	assigués	assiguesses	assigués	assiguéssem	asseguérets	assiguessen
	assiguera	assigueres	assiguera	assiguérem	asseguéreu
					assiguéssets	assigueren
					assiguésseu
					assiguérets
					assiguéreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	asseu	assega	assegam	asseyts	asseguen
	–	assiu		asseguem	asseys	assiguen
	–			assigam
	–			assiguem

Variants

• asseer
• assiure

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo