asseïva

Català

Verb

asseïva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de asseure.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de asseure.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·se·ï·va (4)
• Anagrames: saviesa, vessaia