assentigués

Català

Verb

assentigués

1. (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb assentir.
2. (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb assentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sen·ti·gués (4)
• Anagrames: atenguessis, atinguesses, insteguessa