assentigueva

Català

Verb

assentigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de assentir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de assentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sen·ti·gue·va (5)
• Anagrama: negativàsseu