assolellàreu

Potser volíeu: assolellareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.su.ɫəˈʎa.ɾəw/
	balear /ə.so.ɫəˈʎa.ɾəw/, /ə.su.ɫəˈja.ɾəw/
Occidental:	/a.so.ɫeˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

assolellàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de assolellar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb assolellar.