assolellares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.su.ɫəˈʎa.ɾəs/
	balear /ə.so.ɫəˈʎa.ɾəs/, /ə.su.ɫəˈja.ɾəs/
Occidental:	/a.so.ɫeˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

assolellares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de assolellar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb assolellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·so·le·lla·res (5)
• Anagrama: assolellar-se