assonara

Potser volíeu: assonarà

Català

Verb

assonara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb assonar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb assonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·so·na·ra (4)
• Anagrama: assaonar