Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əˈsɔt/, occidental /aˈsɔt/
  • Rimes: -ɔt
  • Etimologia: De l'àrab السَوْط ‎(as-sáut), segle XIII.

NomModifica

assot m. ‎(plural assots)

  1. Instrument emprat antigament per castigar amb cops els delinqüents, consistent en un grup de tires de cuir lligades d'un extrem.
  2. Cop donat amb l'assot.
  3. Fusta amb cordes lligades a l'extrem, emprat per forçar un cavall a córrer, donant-li cops.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

assot

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assotar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

assot

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de assotar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de assotar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de assotar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de assotar