assotàreu

Potser volíeu: assotareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.suˈta.ɾəw/
	balear /ə.soˈta.ɾəw/, /ə.suˈta.ɾəw/
Occidental:	/a.soˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

assotàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de assotar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb assotar.

Català antic

Verb

assotàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de assotar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de assotar

Variants

• [1] assotàs, assotàrets
• [2] assotàssets, assotàsseu, assotàrets