Català

modifica

assuauge

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assuaujar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb assuaujar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb assuaujar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb assuaujar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: as·su·au·ge (4)
  • Anagrama: aguàsseu