atavellares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.tə.βəˈʎa.ɾəs/, balear /ə.tə.vəˈʎa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /a.ta.βeˈʎa.ɾes/
	valencià /a.ta.veˈʎa.ɾes/, /a.ta.βeˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

atavellares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de atavellar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb atavellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ta·ve·lla·res (5)
• Anagrames: atavellar-se, estavellara, estavellarà