atrevíreu

Potser volíeu: atrevireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.tɾəˈβi.ɾəw/, balear /ə.tɾəˈvi.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /a.tɾeˈβi.ɾew/
	valencià /a.tɾeˈvi.ɾew/, /a.tɾeˈβi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

atrevíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de atrevir-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb atrevir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tre·ví·reu (4)
• Anagrama: retiràveu