atrevigués

Català

Verb

atrevigués

1. (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb atrevir-se.
2. (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb atrevir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tre·vi·gués (4)
• Anagrames: traigueves, vestiguera