Potser volíeu: àudio
  • Pronúncia(i): /ˈaw.dɪ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *au̯ēi- («percebre, entendre»).[1]

audiō ‎(1a present?), audīs ‎(2a present), audīre ‎(infinitiu), audīvī ‎(perfet), audītum ‎(supí)

  1. sentir, jo sento
    Non eum querentem quisquam audivit.
    Mai l'he sentit queixar-se.
  2. escoltar, jo escolto
    Lautumias Syracusanas omnes audistis, plerique nostis.
    Els grecs de Siracusa us han escoltat, molts de vosaltres ja els coneixeu.
  3. creure, seguir l'opinió d'algú
    audioestic d'acord, crec en això.
    non audiono estic d'acord.
  4. anomenar, tenir reputació
    Rexque paterque audisti coram.
    Tu et fas dir rei i pare.

Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.78