avencàreu

Potser volíeu: avencareu, avençareu, avençàreu

Català

Oriental:	central /ə.βəŋˈka.ɾəw/, balear /ə.vəŋˈka.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /a.βeŋˈka.ɾew/
	valencià /a.veŋˈka.ɾew/, /a.βeŋˈka.ɾew/

avencàreu

(literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de avencar-se.
(valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb avencar-se.