avencara

Potser volíeu: avencarà, avençara, avençarà

Català

Verb

avencara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb avencar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb avencar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ven·ca·ra (4)
• Anagrames: acaraven, canareva, carenava