avingué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βiŋˈɡe/, balear /ə.viŋˈɡe/
Occidental:	nord-occidental /a.βiŋˈɡe/
	valencià /a.viŋˈɡe/, /a.βiŋˈɡe/

• Rimes: -e

Verb

avingué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de avenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·vin·gué (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeginuv)
• Anagrames: avengui, avenguí, guiaven, navegui, naveguí, vaiguen