Català
Modifica

Oriental: central /ə.βəˈni/, balear /ə.vəˈni/
Occidental: nord-occidental /a.βeˈni/, valencià /a.veˈniɾ/, /a.βeˈniɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Verb: del llatí advenīre ‎(«arribar»), segle XIII. Nom: de (temps) a venir, calc semàntic del francès avenir o de l’italià avvenire, segle XIV.

VerbModifica

avenir pron., trans. ‎(pronominal avenir-se)

  1. Fer posar d’acord.
  2. (pronominal) Posar-se d’acord, deixar de discrepar.
  3. (pronominal) Mantenir una bona relació, entendre’s, coincidir.
    Els dos germans s’avenen molt, tot i ser diferents.
  4. (pronominal) Conformar-se.
    S’avenen a qualsevol cosa.
  5. (pronominal) Acceptar quelcom, conformar-s’hi.
    No me’n puc avenir de què en Manel s'hagi mort
  6. (pronominal) Adaptar-se, harmonitzar.
    Aquests colors no s’avenen.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: avinc, avé, avenim
Vocal rizotònica: /e/

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

avenir m. ‎(plural avenirs)

  1. Temps futur, esdevenidor.
  2. Situació futura, que ha d’esdevenir-se.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica