Potser volíeu: avivà

Català

modifica
Oriental:  central /əˈβi.βə/, balear /əˈvi.və/
Occidental:  nord-occidental /aˈβi.βa/
valencià /aˈvi.va/, /aˈβi.βa/

aviva

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de avivar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb avivar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·vi·va (3)
  • Anagrama: viava