Català
modifica

  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.βoˈɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix a-, vora i la desinència -ar, segle XX.

Verb modifica

avorar trans.

  1. (nord-occidental) Apartar, dur a la vora.
    «De tant en tant, m'avoro per deixar pas als qui pugen, carregats amb motxilles com armaris que els fan esbufegar de valent.» (Josep Coll, Muntanyes maleïdes, 1933)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: avoro, avora, avorem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: a·vo·rar (3)
  • Anagrama: arrova

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DCVB
  • Masip i Vallès, Robert; Montardit i Asènsio, Ferran; Prenafeta i Agelet, David. «A». A: Lo diccionari lleidatà (Edició ampliada). Juneda: Fonoll, 2017, 59. ISBN 978-84-946447-1-9.