baladrege

Català

baladrege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de baladrejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb baladrejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb baladrejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb baladrejar.