bancalege

Català

Verb

bancalege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bancalejar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bancalejar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bancalejar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bancalejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·ca·le·ge (4)
• Anagrama: balancege