bandira

Potser volíeu: bandirà

Català

Verb

bandira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bandir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bandir

Variants

• [1] bandissi, bandís
• [2] bandissi, bandís

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·di·ra (3)
• Anagrames: abrandi, abrandí, brandia