bandolegi

Potser volíeu: bandolegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.duˈɫɛ.ʒi/
	balear /bən.doˈɫə.ʒi/, /bən.duˈɫɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /ban.doˈɫe.ʒi/, valencià /ban.doˈɫe.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

bandolegi

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bandolejar
2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bandolejar
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bandolejar
4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bandolejar

Variants

• [1] bandolejo, bandolege, bandoleig
• [2] bandolege
• [3] bandolege
• [4] bandolege

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·do·le·gi (4)
• Heterograma de 9 lletres (abdegilno)
• Anagrama: bandoleig