bandolejara

Potser volíeu: bandolejarà

Català

Verb

bandolejara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bandolejar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bandolejar.

Variants

• [1] bandolegés, bandolejàs
• [2] bandolegés, bandolejàs

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·do·le·ja·ra (5)
• Anagrama: albardanejo