bandolejares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.du.ɫəˈʒa.ɾəs/
	balear /bən.do.ɫəˈd͡ʒa.ɾəs/, /bən.du.ɫəˈʒa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /ban.do.ɫeˈʒa.ɾes/, valencià /ban.do.ɫeˈd͡ʒa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

bandolejares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bandolejar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bandolejar.

Variants

• [2] bandolegessis, bandolegesses, bandolejassis, bandolejasses