banquetege

Català

Verb

banquetege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de banquetejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb banquetejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb banquetejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb banquetejar

Variants

• [1] banquetejo, banquetegi, banqueteig
• [2] banquetegi
• [3] banquetegi
• [4] banquetegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·que·te·ge (4)
• Anagrama: baquetegen