barraca
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /baˈra.ka/
- Rimes: -aka
- Etimologia: Incerta, segle XIII. Probablement d’un àrab vulgar valencià d’origen amazic antic de l’arrel √ⴱⵔⴽ (BRK), actualment ⴰⴱⵔⵔⴰⴽ (abrrak, «tenda paravent») o el diminutiu ⵜⴰⴱⵔⵔⴰⴽⵜ (tabrrakt, «cabana»). Alternativament d’un preromà sobre la base *barra. Usat en sentit militar en les Cròniques es va transmetre a les llengües europees, especialment a través del francès durant la Guerra dels Trenta Anys.
Nom
modificabarraca f. (plural barraques)
- Cabana rústica per a resguardar-s’hi transitòriament.
- Habitació feta de terra amb coberta de canyissos en angle molt agut, pròpia de l’horta de València.
- Habitatge fet amb materials residuals i edificació precària, propi dels suburbis.
- (peixos) mòllera
-
Barraca de vinya amb pedra seca
-
Barraca valenciana
-
Barraques suburbials a Jakarta
Derivats
modificaDescendents
modificaTraduccions
modificaCabana rústica
Habitatge suburbial
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: bar·ra·ca (3)
Vegeu també
modificaCastellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: /baˈra.ka/
- Americà: alt /baˈra.k(a)/, baix /baˈra.ka/
Nom
modificabarraca f. (plural barracas)
Derivats
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: ba·rra·ca (3)