bastara

Potser volíeu: bastarà

Català

• Anagrames: abastar, abatràs, abrasat, baratàs, rabasta

Verb

bas·ta·ra

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bastar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bastar

Variants

• [1] bastessi, bastessa, basteguessa, bastés, bastàs
• [2] bastessi, bastegués, bastés, bastàs

Basc

Nom

bastara

1. al·latiu definit singular de basta