bastares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəsˈta.ɾəs/, occidental /basˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

bastares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bastar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bastar.

Variants

• [2] basteguesses, bastessis, bastesses, bastassis, bastasses

Miscel·lània

• Síl·labes: bas·ta·res (3)
• Anagrames: bastar-se, esbatràs, rabastes, sabaters, Sabaters