batallavo

Català

Verb

batallavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de batallar.

Variants

• batallàieu, batallàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·ta·lla·vo (4)
• Anagrama: batollava