becara

Potser volíeu: becarà

Català

Verb

becara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb becar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb becar

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ca·ra (3)
• Anagrames: abrace, cabera, caberà