befe

Català

Verb

befe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de befar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb befar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb befar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb befar

Variants

• [1] befo, befi, bef
• [2] befi
• [3] befi
• [4] befi

Miscel·lània

• Anagrama: efeb ^(revers)