beneïres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bə.nəˈi.ɾəs/, occidental /be.neˈi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

beneïres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de beneir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·ï·res (4)