beneïssi

Català

Verb

beneïssi

1. (col·loquial septentrional, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.
2. (col·loquial septentrional, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·ïs·si (4)