beneïva

Català

Verb

beneïva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de beneir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·ï·va (4)