Català

modifica

beneïxa

  1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb beneir.
  2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: be·ne·ï·xa (4)