• Pronúncia(i): /bɛ.nɛˈdiː.koː/
  • Etimologia: De bene i dīcō. Anteriorment al cristianisme escrit separat.

benedīcō ‎(1a present?), benedīcis ‎(2a present), benedīcere ‎(infinitiu), benedīxī ‎(perfet), benedictum ‎(supí)

  1. parlar bé d'algú, lloar
    Cui bene dixit unquam bono?
    De quin home bo s'ha parlat bé alguna vegada?
  2. beneir, jo beneeixo
    Benedicendus est deus.
    Que Déu sigui beneït.

Antònims

modifica