beneesca

Català

Verb

beneesca

1. (col·loquial balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb beneir.
2. (col·loquial balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·es·ca (4)