benefique

Català

Verb

benefique

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beneficar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb beneficar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneficar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb beneficar

Variants

• [1] benefico, benefiqui, benefic
• [2] benefiqui
• [3] benefiqui
• [4] benefiqui