Català

modifica

beneigué

  1. (col·loquial balear) Primera persona del singular (jo) del passat simple de beneir.
  2. (col·loquial balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de beneir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: be·nei·gué (3)