beneigués

Català

Verb

beneigués

1. (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.
2. (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·nei·gués (3)
• Anagrama: esbieguen