beneiguera

Català

Verb

beneiguera

1. (col·loquial valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.
2. (col·loquial valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·nei·gue·ra (4)