beneigueva

Català

Verb

beneigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de beneir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·nei·gue·va (4)