beneitejara

Potser volíeu: beneitejarà

Català

Verb

beneitejara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneitejar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneitejar.

Variants

• [1] beneitegés, beneitejàs
• [2] beneitegés, beneitejàs