beneitejaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nəj.təˈʒa.ɾən/
	balear /bə.nəj.təˈd͡ʒa.ɾən/, /bə.nəj.təˈʒa.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /be.nej.teˈʒa.ɾen/, valencià /be.nej.teˈd͡ʒa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

beneitejaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de beneitejar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneitejar.

Variants

• [2] beneitegessin, beneitegessen, beneitejassin, beneitejassen