bequetejàreu

Potser volíeu: bequetejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.kə.təˈʒa.ɾəw/
	balear /bə.kə.təˈd͡ʒa.ɾəw/, /bə.kə.təˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /be.ke.teˈʒa.ɾew/, valencià /be.ke.teˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

bequetejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de bequetejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bequetejar.

Variants

• [2] bequetegéssiu, bequetegésseu, bequetejàssiu, bequetejàsseu