bergant
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /bərˈɡan/ balear /bəɾˈɣant/, /bərˈɣan/ Occidental: nord-occidental /berˈɣan/ valencià /beɾˈɣant/, /beɾˈɣan/
Nom
modificabergant m. (plural bergants, femení berganta)
- Dolent, sense honra ni vergonya.
- Minyó mal criat que no té maneres ni vergonya.
- jove
- (històric) Qui era contractat per a treballar formant part d’una bergada.
- Home de bona companyia.
- (mallorquí) Home de gran intel·ligència.
Variants
modifica- (arcaismes) bargant
Notes
modifica- Utilitzat especialment en masculí, el femení és rar.
Traduccions
modificaDolent, sense honra
Minyó mal criat
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ber·gant (2)
- Heterograma de 7 lletres (abegnrt)
- Anagrama: bregant
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I., Tom II (p. 278)
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840. (p. 74)