bescave

Català

Verb

bescave

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bescavar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bescavar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bescavar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bescavar

Variants

• [1] bescavo, bescavi
• [2] bescavi
• [3] bescavi
• [4] bescavi

Miscel·lània

• Síl·labes: bes·ca·ve (3)
• Anagrames: becaves, cabeves